Els hacks psicològics darrere dels videojocs gratuïts.
Recentment, davant del poder de la indústria dels videojocs, el govern Xinès va haver de fer marxa enrere a la seva recent proposta de llei per regular els videojocs. El simple anunci d’aquesta llei va fer tremolar els fonaments de la indústria i que Tencent, empresa xinesa darrere de Riot Games i que posseeix gairebé la meitat d’Epic Games, perdés 10% a borsa aquest mateix dia.
Però no és la primera vegada que la Xina intenta regular els videojocs. El 2021, van limitar el seu temps de joc a un màxim de 3 hores per setmana. Aleshores, en què aquesta nova reglamentació era tan diferent, a punt d’espantar tota la indústria i forçar el govern xinès a retrocedir?
El tipus de videojocs que la Xina buscava regular (limitant els diners que els jugadors poden pujar al seu Wallet o limitant les recompenses que poden contreure una despesa excessiva): Els Free to Play. Jocs gratuïts però en què es pot pagar per desbloquejar skins, armes o fins i tot comprar la possibilitat de progressar més ràpidament en el joc.
Jocs comparables als classificats com a triple A (AAA) però totalment gratuïts, i si pensem que no necessiten ser venuts a 60€ per ser rendibles, ens adonem que són les autèntiques gallines dels ous d’or de la indústria. Són tan rendibles fins al punt de representar el 52% de la facturació mundial generada pels videojocs, i tot això sent gratuïts.
No facis pagar les persones perquè es diverteixin, diverteix-los perquè paguin, resumeix perfectament la filosofia del Free to Play.
Probablement hagis sentit la frase “quan és gratis, el producte ets tu!”. Però en llegir aquestes línies escrites en un bloc pròpiament gratuït, pots estar arrufant les celles! De fet, aquest també és el cas aquí, t’oferim contingut gratuït que considerem de qualitat perquè vegis el que realitzem i puguis descobrir com podem acompanyar-te en el teu bé estar emocional.
Però tornem al tema. És possible que hagis jugat a algun videojoc al teu mòbil, i que t’ho hagis instal·lat de forma gratuïta, però que després et demanen que facis un pagament per obtenir articles i bonificacions exclusives. Poden ser nous poders, noves armes o roba. Em vénen al cap exemples de jocs famosos com Fortnite, League of Legends o fins i tot Candycrush.
En conjunt, aquests petits pagaments que semblen trivials poden assolir milers d’euros per a alguns jugadors. I és normal, perquè els editors de jocs han desenvolupat veritables trucs mentals per emportar-nos del “No hi posaré ni un cèntim en això” al “Puc comprar un poder per convertir els meus enemics en formigues? ¡si ho necessito!”.
Com les xarxes socials, els editors de jocs també s’envolten d’un exèrcit de psicòlegs cognitius i dissenyadors per portar-nos a treure la targeta de crèdit.
Aquí tens una seqüència molt viciosa de trucs utilitzats a la indústria dels videojocs realitzada en 5 etapes:
La fase de seducció. El joc instal·lat ha de ser fàcil d’entendre, sense fricció, moltes vegades sense registre, proporcionant plaer immediatament i recompensant el jugador en tot moment. L’aplicació dispara dopamina del jugador donant-li la impressió de progressar súper ràpid. En aquesta etapa el jugador entrarà a l’engranatge i participarà al joc.
La fase de fidelització. Alguns jocs ofereixen recompenses als que inicien sessió cada dia. Però si el jugador falta a la sessió diària, es queda sense recompensa, reiniciant el cicle. L’usuari introduirà llavors el joc a la seva vida diària i probablement acabarà fent clic a la icona de l’aplicació sense ni tan sols pensar-ho.
La fase de frustració (time to go): Arribem al moment en què els editors han implementat mecanismes molt traïdors: el joc crearà deliberadament frustració al jugador per tal que deixi de jugar. Per exemple, no podreu accedir a una ubicació nova si no teniu prou punts. Però per aconseguir aquests punts, haurà de fer algunes coses molt avorrides i requereixen temps.
La fase del ganxo (return hook): En aquesta fase el joc es desbloquejarà i buscarà el jugador per fer-lo tornar amb més afany. El que li va fer abandonar el joc ja no existeix, ia partir d’aquest moment, el fet de no tornar-hi és el que li crearà frustració. El jugador sent que ja no hi ha el motiu que el va fer abandonar el joc i s’està perdent una cosa important si no hi torna.
La fase de monetització: Ara que el jugador s’ha tornat addicte al joc, us demanarà que pagueu. Però per començar no és gaire, sovint 0,99 euros. Una petita quantitat que té com a objectiu aconseguir la targeta de crèdit i sobretot trencar la barrera psicològica que deia “no hi posaria ni un xavo”. I per aquests 99 cèntims, el joc li posarà xiribites als ulls i li oferirà molt més del que pugui esperar per aquesta quantitat.
Però un cop realitzada la primera compra, ja estarà a la roda i haurà de pagar cada cop més per obtenir articles interessants. Aquests articles veuran pujar el preu progressivament a 2, 4… fins a arribar entre 300 i 2400 euros… i sí, hi ha víctimes que compren. Algunes persones afirmen haver gastat més de 50.000 euros en aquests jocs.
Aquesta seqüència només té com a objectiu que passi de ser un jugador gratuït a un de pagament, i hauran aconseguit dues coses: Introduir la targeta de crèdit, però sobretot han analitzat que el fet d’haver pagat una vegada, canvia completament el seu procés psicològic , perquè una vegada que ha comprat és molt més fàcil que torneu a fer-ho.
En aquest tipus de jocs, només paguen entre un 5 i un 10% dels jugadors, se’ls anomena balenes, però aquests són suficients perquè el joc sigui més que rendible.
Els jocs gratuïts implementen moltes altres hacks per mantenir-te enganxat, com per exemple donar-te de tant en tant una cosa extraordinària de manera gratuïta. Però la realitat és que per obtenir un recompensa de nivell mitjà, generalment cal desemborsar una quantitat que ronda els 350€ i per a una recompensa llegendària al voltant dels 2500€.
Podríem pensar que qui paga aquestes quantitats se les pot permetre, però, com passa al casino, a les escurabutxaques, a la droga, oa qualsevol altre tipus d’addicció, la majoria deriven en una autèntica tragèdia per a ells mateixos, les seves famílies i el seu entorn.
Si t’has vist embolicat en aquest tipus de problemes o addicció, has de saber que ets David contra Goliat, que aquest tipus de jocs fan servir una quantitat desorbitada de diners per fer-te caure a les seves xarxes, però sobretot has de saber que hi ha tractament per ajudar-te a superar aquesta etapa i reprendre el control sobre les teves finances i la teva vida.