Què és la dislèxia?

Meritxell Gargallo Rovira. Logopeda a l’Institut Psicològic Arrels

Què és la dislèxia?

La dislèxia és una condició que perjudica l’adquisició d’aprenentatges ja que afecta les habilitats necessàries per a l’adequat desenvolupament de la lectura i l’escriptura.

Les persones amb dislèxia es caracteritzen per tenir una intel·ligència mitjana o normal, oportunitats socioculturals d’aprenentatge i no tenir dificultats físiques (visuals o auditives) que puguin ocasionar problemes lectors.

Les dificultats lectores que presenten les persones amb dislèxia es manifesten per dèficits en l’adquisició de la lectura i en la lectura fluïda de paraules i textos però també afecta l’acompliment en altres tasques vinculades amb la lectura, com pot ser la comprensió lectora, l’adquisició de vocabulari, l’ortografia o els aprenentatges que impliquen l’ús de la memòria verbal com recordar els noms de les lletres, els mesos de l’any o les taules de multiplicar.

Característiques de la dislèxia

La dislèxia és una condició d’origen neurobiològic que pot ser detectada en edat primerenca per característiques particulars que apareixen en proves específiques.

Les nenes i nens en etapa escolar es mostren més exposats a la dificultat, però això no vol dir que desaparegui passada aquesta etapa.

Les seves principals característiques són:

  • Les nenes i nens amb dislèxia generalment mostren dificultats en el llenguatge, així com en les funcions executives (atenció, organització i planificació).
  • No és sinònim de dèficit intel·lectual.
  • La seva prevalença dins les aules és d’un 10%.
  • Segons alguns estudis, s’observa un component genètic. És a dir, fills de pares amb dislèxia tenen un risc més alt de presentar el trastorn.
  • És un trastorn que persisteix en el temps. La seva evolució dependrà de la precocitat de la diagnosi i de el tractament i les adaptacions que es duguin a terme a l’escola i a casa.

La dislèxia no és una malaltia

No entenem la dislèxia com una “malaltia” sinó com una “condició”. En les persones amb dislèxia, tal com mostren els estudis de neuroimatge, el desenvolupament cerebral té unes característiques diferents al desenvolupament que té en la persona sense dislèxia.

Les zones cerebrals que s’activen davant l’acte lector són diferents en unes i altres persones, condició que implica que algunes tasques resultin més o menys complexes de realitzar.

El fet que l’ensenyament formal estigui basat en el procés lectoescriptor per a l’adquisició d’aprenentatges dificulta a la persona amb dislèxia seu desenvolupament escolar, afectant la seva qualitat de vida i també al seu nivell d’aprenentatge.

D’altra banda, hi ha estudis que demostren que en molts casos les persones amb dislèxia tenen avantatge en tasques que impliquen percepció visioespacial, habilitat constructiva o pensament creatiu.

Alguns signes d’alerta segons l’edat

Donada la importància de la detecció precoç a continuació us deixem alguns signes d’alerta que us ajudaran a identificar una possible dislèxia en els més petits:

CICLESENYAL D’ALERTA
FINALS DEL CICLE INFANTIL (5 ANYS)  • Antecedents familiars que hagin mostrat dificultats en la lectura i escriptura. • Dificultats per detectar el so d’inici o final d’una paraula. • Mostra problemes per compondre paraules de 2 a 4 sons. • Poca fluïdesa en el llenguatge expressiu.
CICLE INICIAL (6-7 ANYS)• Hi ha diferència entre les habilitats cognitives i el rendiment en els aprenentatges. • Té dificultats a l’hora de manipular i utilitzar els sons i associar-los a grafies. • Realitza molts errors a l’hora de llegir i d’escriure, sobretot deixar-se lletres (omissions), afegir quan no toca (addicions) o substitucions. • La seva lectura pot ser molt lenta • Té dificultats per lletrejar les paraules.
CICLE MITJÀ (8-9 ANYS)• Mostra dificultats en la comprensió lectora. • Apareixen problemes en l’aprenentatge de conceptes matemàtics com les taules de multiplicar, problemes matemàtics, seqüències … • Hi ha diferència entre la capacitat oral i l’expressió escrita. • Mostra molts errors ortogràfics, tant en ortografia natural com arbitrària. • Té un ritme de lectura baix en comparació amb els nens de la seva edat.
CICLE SUPERIOR (10-12 ANYS)• Li costa ordenar la informació cronològicament. • No ha acabat d’aconseguir regles bàsiques de l’ortografia arbitrària. • Comet molts errors en la mecànica lectora i en l’escriptura. • Li costa estructurar les idees en un text escrit.

Com podem ajudar a un nen amb dislèxia?

La intervenció amb un nen amb dislèxia, o que presenti qualsevol altra dificultat dins o fora de l’aula ha de ser primerenca i multidisciplinar.

Un cop realitzat el diagnòstic per un equip professional i multidisciplinari especialitzat, s’establirà un pla de treball basat en les dificultats de cada nen / a però també en les seves habilitats per establir una intervenció que impliqui tant a la família, l’escola i tots els professionals implicats, així com a la nena o el nen mateix ja que és essencial que ells mateixos comprenguin les seves dificultats però també siguin conscients de les seves fortaleses perquè emocionalment puguin gestionar de manera més adequada les situacions quotidianes.

A nivell familiar hem d’implicar i donar poder a la família, sobretot fent-la conscient de les dificultats i les habilitats de el nen / a i establint eines o dinàmiques que facilitin la motivació per a la lectura i l’escriptura a casa.

En l’àmbit escolar serà necessari treballar coordinadament i especificar les adaptacions en la metodologia que siguin necessàries en activitats dins de l’aula. És important treballar de forma coordinada per gestionar les diverses situacions en què poden mostrar dificultats respecte als seus iguals.

Si tens dubtes, o voleu consultar-nos algun aspecte relacionat amb aquest article pots contactar amb nosaltres a info@arrelspsicologia.com

Scroll to Top